El Tribunal de Comptes imposa una fiança de 5,25 milions a Mas i tres exconsellers pel 9N

Publicat 25/09/2017 14:14:00CET

   Mas respondrà de forma solidària si la resta de denunciats no consignen les seves respectives fiances

   MADRID, 25 Set. (EUROPA PRESS) –

   El Tribunal de Comptes ha imposat una fiança solidària de 5,25 milions d’euros a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i tres dels seus consellers per utilitzar fons públics per celebrar la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014.

   Aquest dilluns ha comunicat als representants legals de Mas, la seva ex-vicepresidenta Joana Ortega, els seus exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs i altres set persones que van participar en l’organització del 9N la conclusió de la instrucció de les diligències obertes arran de la denúncia de SCC i l’Associació d’Advocats Catalans per utilitzar fons públics en aquesta consulta.

   Aquesta xifra respon les despeses de l’organització del referèndum, uns 4,8 milions d’euros, més els interessos generats des de la data de la consulta fins al moment, que oscil·len al voltant de 400.000 euros, segons han concretat fonts de SCC.

   El Tribunal de Comptes ha notificat aquest dilluns a tots els denunciats els diners que hauran d’entregar abans de 15 dies per garantir que puguin fer front a una eventual condemna. La quantitat de 5,25 milions d’euros és el total que Mas haurà de pagar de forma solidària si la resta d’exdirigents no consignen les seves respectives fiances.

   Mentrestant, a Rigau se li ha imposat un màxim de 3 milions d’euros, a Homs fins a 2,1 milions i 800.000 euros per Ortega, han precisat les mateixes fonts, si bé aquestes xifres són provisionals, ja que els denunciats estan presentat al·legacions després de conèixer aquestes quanties.

NO ACUDEIXEN A LA CITACIÓ

   Cap dels exdirigents catalans han acudit aquest dilluns a la seu del Tribunal de Comptes per el tràmit que ha tingut lloc aquest dilluns, doncs no tenen tal obligació i podien enviar als seus advocats per conèixer l’acta de liquidació provisional on s’especifica la quantitat reclamada.

   Els denunciants van reclamar la devolució conjunta de més de 5 milions d’euros en concepte de responsabilitat comptable per l’ús irregular de diners públics i van justificar que, encara que Mas i els seus consellers ja havien estat condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional a l’organitzar aquella consulta del 2014, això no els eximia de la seva responsabilitat comptable per l’ús irregular de diners públics.

   Els denunciants van individualitzar despeses públiques per import global de més de 5 milions: construcció d’una pàgina web institucional (14.837.60 euros); material per votar (70.532,08); adquisició d’ordinadors portàtils per les taules de votació (828.171,42); pòlissa asseguradora pels voluntaris (1.409,26); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77) i enviament d’informació (307.962,71).

INHABILITATS PEL SUPREM

   Aquest procediment comptable se suma a les condemnes dels quatre polítics, sentenciats per la via penal: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar a dos anys d’inhabilitació a Mas i a 9 mesos a Ortega i Rigau per desobeir al TC amb el 9N.

   Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem com a aforat per la seva condició de diputat i va ser condemnat a un any i un mes d’inhabilitació pels mateixos fets.

   En la seva resolució, el Suprem va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals se l’acusava i no es qüestionava si l’aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal. Per això no va entrar a valorar si havia existit malversació de fons públics amb l’organització de la consulta, que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions.


Loading...