Inicio Actualidad Reunida la taula de valoració de l’amenaça terrorista per decidir si puja...

Reunida la taula de valoració de l’amenaça terrorista per decidir si puja el nivell d’alerta de 4 a 5

Publicat 19/08/2017 11:37:02CET

   Elevar l’alerta implicaria recórrer a les Forces Armades i el control de l’espai aeri

   MADRID, 19 Ag. (EUROPA PRESS) –

   La taula extraordinària de valoració de l’amenaça terrorista està reunida des de les deu del matí per decidir l’adopció de mitjanes urgents i estudiar si s’incrementa el nivell d’alerta terrorista a Espanya, que ara està situat en el 4, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils que han deixat 14 víctimes mortals i més d’un centenar de ferits.

   El nivell 4 es va establir al juny del 2015 després dels atacs gihadistes perpetrats a França, Tunísia, Kuwait i Somàlia i es va reforçar després dels atemptats de París. Elevar-ho a 5 implicaria recórrer a les Forces Armades i la possibilitat de restriccions a l’espai aeri.

   Presideix la trobada el ministre de l’Interior, Juan Antonio Zoido, acompanyat pel secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i els màxims responsables de la lluita antiterrorista a Espanya de la Policia Nacional, de la Guàrdia Civil, del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), dels Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza.

   Després de finalitzar la reunió, el ministre de l’Interior es desplaçarà al Palau de la Moncloa per informar de les decisions adoptades al president del Govern, Mariano Rajoy, i allí serà on s’oferirà una roda de premsa per informar de les conclusions.

   Elevar al nivell 5 l’alerta antiterrorista suposaria poder demanar suport a les Forces Armades per garantir la seguretat o fins i tot la restricció i control de l’espai aeri espanyol, segons la Instrucció elaborada en el seu moment pel Ministeri de l’Interior, a la qual va tenir accés Europa Press.

   Espanya es troba des del juny de 2015 en el nivell 4 (risc alt) d’alerta antiterrorista, que suposa “el màxim reforçament dels dispositius de seguretat” i de les capacitats de control i seguiment de tots els organismes implicats.

   Aquest nivell no va ser elevat després dels atemptats de París de novembre de 2015, però sí es va prendre llavors la decisió de reforçar la seguretat en diversos àmbits dins del mateix nivell 4, intensificant la vigilància en els punts que les forces de seguretat identifiquen com més vulnerables o de gran afluència de públic.

AIXÍ SÓN ELS CINC NIVELLS

    Amb el nivell 1 (risc baix), les actuacions s’orienten a la “identificació de potencials objectius terroristes”, així com el manteniment de mesures de seguretat “genèriques” i actuacions per evitar situacions de risc futures.

   El nivell 2 (risc moderat) se centra a “assegurar un òptim control dels possibles objectius d’atemptat terrorista”, salvaguardant el normal desenvolupament de la seva activitat habitual i evitant qualsevol incidència que la impedeixi o dificulti.

   Ja en el nivell 3 (risc mitjà) es fa “un reforçament” del control d’aquests possibles objectius i la “intensificació de l’activitat investigativa i d’intel·ligència per part de les Forces i Cossos de Seguretat”.

NIVELL 5, EL MÀXIM

    Per la seva banda, el nivell 4 (risc alt) suposa “el màxim reforçament dels dispositius de seguretat” i el nivell 5 (risc molt alt) comporta mesures de “caràcter excepcional”. La Instrucció es deté en aquest últim nivell per dir que “es podran sol·licitar els oportuns suports a les Forces Armades”.

   Especifica a més Interior que l’Exèrcit podrà ser requerit per realitzar tasques de “vigilància i protecció d’infraestructures crítiques” i altres “objectius estratègics” incloent “el reconeixement aeri d’objectius estratègics no urbans”. En el nivell 5 també es podrà decretar la “restricció i control de l’espai aeri”.

   Segons estableix el marc d’actuació dels efectius disponibles que preveu l’Estat Major de la Defensa, el nivell 5 d’alerta antiterrorista implicaria la possibilitat de recórrer a almenys 5.000 militars de reacció ràpida pertanyents al Nucli de la Força Conjunta de les Forces Armades.

“SEGURETAT NACIONAL AMPLIADA”

   En el document denominat ‘Concepte d’ocupació de les Forces Armades’, recollit per Europa Press, s’estableixen tres escenaris d’actuació per als militars: en primer lloc, les missions permanents per a la defensa de l’espai de sobirania nacional (inclouen tasques de vigilància marítima i aèria) en les quals l’Exèrcit participa tots els dies de l’any; en segon lloc, les missions a l’exterior; i en tercer lloc, la denominada “seguretat nacional ampliada”, en el qual les Forces Armades “poden veure’s obligades a proporcionar una resposta específica o a contribuir a una resposta general com a part de l’acció de l’Estat”.

   És aquest últim escenari el que es contemplaria en cas que es pugés a 5 el nivell d’alerta antiterrorista. “Es tracta d’un tercer escenari general o grup d’escenaris que no té un caràcter purament geogràfic, sinó transversal i que pot afectar tant a la seguretat interior, a la resiliència nacional com a la protecció dels ciutadans. És l’escenari que pot definir-se a través de la necessitat de prevenir i reaccionar davant contingències nacionals”, explica l’esmentat document.

   Per a aquest escenari, l’Estat Major de la Defensa, en un pla elaborat per l’anterior cúpula militar al capdavant de la qual estava l’almirall Fernando García Sánchez, preveu un contingent de reacció ràpida de 5.000 efectius “per a actuacions en l’àmbit nacional”.

   Dins d’aquest nucli de reacció ràpida hi ha previstos 10.000 militars “per a operacions combinades amb altres països”. Actualment hi ha uns 2.500 uniformats desplegats en operacions a l’exterior, per la qual cosa també hi hauria un nombre significatiu d’efectius dels quals el Govern podria disposar.

   Si el Ministeri de l’Interior decidís augmentar a 5 el nivell d’alerta, aquest departament informaria al Ministeri de Defensa, que al seu torn traslladaria l’ordre al cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), el general Fernando Alejandre. Aquest donaria instruccions al comandant del Comandament d’Operacions (CMOPS), general Fernando López del Pozo, que és el que dirigiria el desplegament dels efectius.

   Encara que existeixen plans de contingència ja dissenyats per a aquestes situacions –i que no es coneixen, ja que són confidencials–, fonts de l’Estat Major de la Defensa han explicat a Europa Press que no hi ha un nombre concret de militars previst per a eventualitats com l’actual, sinó que les Forces Armades estarien disponibles pel que s’ordeni des d’Interior.